La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Josep C. Vergés: El Quadern Gris, cinquanta anys

El Quadern Gris, cinquanta anys

per Josep C. Vergés

-anglesa-Josep-Pla
Dimarts 30 juny 2015, Biblioteca de Catalunya

I would like to thank for this subversive meeting the Club Editor, Maclehose Press, Archipelago Books, the New York Review of Books, the North American Catalan Society and especially Peter Bush who has rendered such splendid prose out of the provincial Pla for the provincials, according to universal Madrid in New York, London and beyond. I will now read provincial Catalan from one of my works in progress on Pla, chapter two The Gray Notebook.

Quan és un llibre un llibre? Quan surt publicat depèn de factors exòtics com la inundació de la paperera Torras a Girona, la transcripció de l’enrevessada lletra dels dos Quaderns Gris o la compra dels exemplars restants del fallit intent de la Casa del Llibre de publicar tota l’obra de Josep Pla. Un llibre és un llibre quan l’autor el dóna per acabat. Josep Pla trigà 40 anys en entregar El Quadern Gris al meu pare. El 1960 Pla deia a Destino: «Les memòries d’un escriptor són els seus llibres. Repetir-les en forma de Memòries només resulta en duplicitat.» Així que el Quadern Gris és tan memòria com qualsevol altre llibre de Pla, tan realista o tan literari, tan cert o tan imaginat.

Què va venir primer El Quadern Gris o les publicacions posteriors en articles i llibres, l’ou o la gallina? Va ser escrit el 1918 i 1919 com el seu amic i mentor Alexandre Plana confirma en carta a Pla el 24 abril 1920 poc després d’arribar a París de corresponsal de La Publicitat: «Un altre dia et parlaré del teu diari íntim. T’agraeixo molt, però molt, que me’n hagis fet dipositari. Llàstima que no el seguissis. Vet aquí Pep (!) que aviat farà un any que ens vàrem conèixer.A estones fa una mica de mal, però com m’agrada amb tot el que hi ha de confús, de sincer i d’insinuador, de contradictori, de clar! Admirable!» Quin retrat més perfecte del Quadern Gris i de Pla, abans de començar!

La novel.lització del Quadern Gris ja comença a la famosa primera plana amb un començament més propi d’una gran novel.la que no d’un dietari. Per fer coincidir amb el seu aniversari, Pla trasllada les dates uns mesos enrere. Les dates reals no importen quan Pla publica el dietari mig segle després. Importa més el cercle literari, de començar un dietari al complir 21 anys i de tancar-lo al marxar de corresponsal a París dos anys després. També és novel.lístic el seu descobriment de que l’estil senzill i directe del dietari ha de ser la base de tota la seva futura obra literària. Pla ja comença des dels inicis a retocar i reescriure en una de mise en abîme constant que obliga la crítica a fer recular progressivament les dates de la seva escriptura, reculant fins l’origen.

La pregunta és per què no va publicar-lo abans. Pla va començar la seva obra completa amb l’editor Cruzet de la Casa del Llibre. El 1951 Pla li envia el primer dietari de 1918: «Les quartilles que li he jo enviat del Quadern Gris no són pas la meitat del llibre. El llibre serà una paret amb figures immensa. Sobre aquest llibre jo no hi entenc res perquè he perdut la perspectiva.» Potser Cruzet el trobà massa extens i massa caducat de personatges per publicar-lo. El 1964, després de la mort de Cruzet, Pla vol canviar d’editor. Òmnium li va al darrera però Pla es decideix pel meu pare que reconeix de seguida la importància cabdal del Quadern Gris en una carta del 13 gener 1965: «Aquest teu diari farà una gran impressió, doncs a més de l’interès particular que té jo hi trobo pàgines insuperades que no vacil.lo en afirmar que són les millors de la teva obra». Per què el meu pare va reiniciar l’Obra Completa amb El Quadern Gris? Quna li vaig demanar m’explicà: «Pla ja tenia una obra completa molt avançada i jo volia començar amb una cosa nova que els lectors no conegueren.»

Un dels esnobismes repetits és que Shakespeare no era Shakespeare i Pla no era Pla. Shakespeare no ho era perquè només un lord podia escriure tan bé, i Pla no ho era perquè només un vell podia escriure tan bé El Quadern Gris, no un jove de 21-22 anys. Només un any després de publicar el poeta Gabriel Ferrater negava en rodó, sense cap prova: «El Quadern Gris és un llibre molt curiós perquè es presenta com el diari dels 21-22 anys, però en aquesta edat no s’escriuen 800 pàgines bones. Deu haver reescrit tot el text.» La poetessa Sylvia Plath té un dietari excepcional que comença als 18 anys, tres menys que Pla, publicat 40 anys després de la seva mort sense retocar res, ni les faltes, amb 750 pàgines més denses que El Quadern Gris. Els joves també escriuen.

A la correspondència que estic editant entre Pla i el seu editor enlloc parlen de reescriure. Les mil cartes de quatre dècades parlen sovint de llibres i articles reescrits, la immensa majoria per culpa de la censura, perquè Pla fou l’autor més censurat pel règim feixista. El Quadern Gris surt l’abril 1966, quan finalitza la censura prèvia, i no calia reescriure res. Els dos Quaderns Gris foren passats a màquina, corregits d’estil, picats d’impremta, i corregits en galerades i en compaginades. Variacions són segures. Els genis ho duen a dins des de joves.

El 1948 el meu pare ja proposava a Pla de fer les obres completes: “En principi he de fer-te una proposició per les obres completes. No crec que hi hagi ningú que pugui fer-te millors condicions que les que jo et faré.” Josep Pla es decideix per la Casa del Llibre. 16 anys després, mort Cruzet, Met Miravitlles, retornat del seu exili a Nova York, li proposa un nou intent, com anota Pla: “Miravitlles m’envia el pla editorial d’Editors Reunits. Està molt bé.” Tant bé no deuria estar. El 25 juny 1964 Pla anota: “Destino. Vist Vergés.” El meu pare escriu a Pla cinc dies després: “He d’anar a la Jonquera i a la tarda –cap allà a les 7 calculo- passaré a veure’t al mas. Com que només vindré amb la dona podrem parlar una estona mentre ella es distreu amb la teva mare. Ho dic perquè em va semblar que em volies veure a soles.» El 15 juliol Pla remira l’original: “Miro el Quadern Gris que encara s’aguanta una mica.” L’endemà el meu pare li planteja: “S’hauria de començar a publicar d’aquí a cinc anys a un ritme de tres grossos volums l’any. Dic cinc anys perquè aquest és el temps que necessitaré per comprar les restes de volums publicats per Cruzet. Mentre existeixin aquests volums dispersos –que foren un error- és inútil pensar en fer els volums grossos d’Obres Completes definitives.»

“El cor de les tenebres” és la narració més famosa de Joseph Conrad, com ho és El Quadern Gris de Josep Pla, publicat a les seves obres completes el 1917, un any abans que Pla comenci El Quadern Gris. Tenen paral.lelismes com la mitologia que cal reescriure-ho tot en la vellesa, desmentida per Conrad: “He mirat les proves, he corregit una falta o dues, he canviat una paraula o dues -això és tot.” Pla va recopiar, com ell anota, el Quadern Gris durant 22 dies, 27 quartilles per dia. No hi havia temps en menys d’un mes per reescriure.

Que simbòlic que El Quadern Gris sigui el primer llibre no censurat de Pla, publicat just quan acaba la censura prèvia. Però el meu pare avisa dues setmanes després sobre la barbàrie del Goebbels de Franco i fundador del PP Fraga, el Kurtz espanyolista: “Estem en la situació d’abans, agreujada per la por. Però la llei (de Premsa) és un fet.” Seguien -i amb el PP seguim- en el cor de les tenebres. Però el Quadern Gris -Catalunya- és un fet.

El contracte es signa al mas el 22 gener 1965 com anota Pla: “A les 4 arriba Josep Vergés. Llarga conversació. Fem un contracte per les Obres Completes.» L’endemà Pla escriu instruccions detallades: “En relació al contracte que firmàrem l’altre dia a casa: El contracte s’hauria de mantenir secret fins al menys pagar el que dec. El deute que tenia ha resultat més gran del que em pensava. Els dos primers volums que ja tens (Els dos Quaderns Gris. Aigua de Mar no el comença fins febrer) haurien de sortir el mes de novembre. El meu pare respon que han d’unificar els dos quaderns gris: “Jo no he parlat amb ningú del nostre contracte i per la meva banda ningú sabrà res. He agafat el manuscrit primer del Quadern Gris i l’he fet calcular. La sorpresa ha estat que només fa 430 pàgines. Crec que seria un error començar amb un volum prim. S’haurien de posar junts els dos Quaderns Gris.»

Met Miravitlles insisteix però Pla no li diu res del contracte secret. El 29 gener anota tot equívoc: “Els plans editorials de Miravitlles, etc. Tot sembla un somni.” 20 febrer: “Es queda Miravitlles. La proposició de Cendrós. Un milió d’entrada. Contestaré.” 19 maig: «Carta de Cendrós.» Segurament per quedar doncs quatre dies després afegeix: «Anem a la Gavina per veure Cendrós.» Una setmana després Destino anuncia que fa l’Obra Completa, així que seria molt d’esperar que Pla li hagués dit. La reacció agressiva d’Òmnium, com veurem, sembla més aviat indicar que Pla no ho va fer.

El contracte secret xoca amb l’interès dels industrials d’Òmnium per rentar la seva imatge de rics espanyols comprant Pla a pes. El meu pare el 31 març: “El mateix que vas dir-me tu l’altre dia sobre l’oferta del Sr. Cendrós de donar-te un milió per les Obres Completes han vingut a dir-ho ja diferents persones donant la cosa com a feta. El Sr. Cendrós s’ha posat a fer d’editor amb el mateix ímpetu propagandístic que posa en la fabricació de locions capil.lars. Com que tot això és absurd i no fa més que crear equívocs crec que és hora de fer l’anunci de la publicació de les O.C.»

Quan Òmnium celebrava 50 anys de la seva fundació jo vaig aprofitar per demanar a la presidenta Muriel Casals de reconciliar-se amb Josep Pla. Òmnium es va dedicar a atacar Josep Pla, no per cap fonament moral sinó per una simple rabieta empresarial. El més trist és que Òmnium passa ara al silenci burocràtic, com si fos una no-persona del món soviètic. Al Diari de Girona la presidenta d’Òmnium deia: “Òmnium naixia en un moment polític, social i cultural tenyit de blanc i negre.” Blanc i negre certament. Els mateixos que etiquetaven els seus productes en castellà i anunciaven a Destino criticaven que Pla escrivís en castellà quan Destino no tenia cap altra opció. Al meu pare el règim sempre li denegà publicar l’Observador en català. Finalment vengué la capçalera a Pujol, que perdria milions com sempre, el gran nacionalista publicant-lo en castellà! Quan els espanyolistes de Barcelona volien penjar-li el cartell de “bilingüe”, Pla escriu en contra a Destino el 1957 El Bilingüismo, 11 anys abans d’existir Òmnium.
Tenim avui un escriptor que simbòlicament mor el mateix dia que Shakespeare i Cervantes, el 23 d’abril, quan els catalans celebrem el dia dels enamorats regalant una rosa i un llibre. Durant el llarg procés d’editar-lo ni Pla ni el meu pare mai discutiren sobre la necessitat de presentar-lo a censura. El règim es veia obligat a treure la censura prèvia, per tenir futur europeu. No va treure en realitat la censura, com patiria Destino, i tampoc va treure res d’Europa. Pla escriu al meu pare el 25 novembre 1964: “Veig que el Calendari no ha sortit –el que vaig enviar. A terra per la censura? És curiós, hi ha papers d’aquests que no han envellit gens. Què hagués passat si no l’haguessis enviat? Sospito que res. No seria hora de decidir-se?” Efectivament aquest article ja fou publicat el 1946, 18 anys abans! Seguint la proposta de Pla, el Quadern Gris que li entrega aquells dies en manuscrit ja no va a censura, i la seva sortida coincidirà amb la nova Llei de Premsa que elimina la censura prèvia.

El meu pare està decidit que els intel.lectuals confirmin la grandesa que ell ja veu en el dietari proustià. Escriu: “M’ha semblat que Joan Fuster era la persona més entesa de les teves coses i el que faria un pròleg més viu i coherent. Espriu –per qui tinc una admiració infinita- toca i retoca les coses fins a l’infinit i no acabaríem mai.» Pla critica però la moda marxista: «Això de Fuster està bé -vull dir el projecte que faci el pròleg- però allò altre de la crítica literària a través del comunisme és fals i no m’agrada gens -difícil d’acceptar.» Pla confirma que és un bon pròleg, malgrat les collonades: «Et torno el pròleg de Fuster. Està bé. Tens raó. És important. Però totes aquestes collonades neomarxistes no tenen cap interès perquè són arxipassades de moda. Però què hi vols fer? He tret només una cosa: la data del naixement que Fuster situa en 1895 i la realitat és el 1897. Això a mi m’és igual, però els detalls són la civilització i val més no caure en aproximacions madrilenyes absurdes.”

Pla dubta del seu valor literari: «Què en sortirà de tot això? No ho sé pas. Jo no hi crec pas -en realitat gens. Jo no crec en mi mateix. És un fet establert. Es pot escriure alguna cosa si hom no creu en si mateix? No ho sé. Em sembla difícil.» Es mostra escèptic al meu pare: «Tu ets massa optimista. Jo no tant.”

L’abril 1965 escriu el meu pare: “Divendres Sant vindré. Em penso poder portar els primers exemplars enquadernats del Quadern Gris.» Efectivament Pla anota el 8 abril: «Ve Vergés i em porta El Quadern Gris -que trobo d’impressió magnífic. El que hi ha a dins…Com irà aquest llibre?» Una setmana després Pla segueix dubtant del que ara anomena «el llibre»: «Quan penso en el llibre m’entristeixo…Em fa horror pensar en el llibre.» Passat el Dia del Llibre l’editor: “S’han venut molts llibres. El Quadern Gris es va posar a la venda divendres 22 abril. Ha tingut bona sortida i sobretot un ‘succés d’estime’ evident. La gent diu que és el millor llibre que s’ha publicat mai en català. Jo sóc optimista.” Pla: «Sembla que El Quadern Gris es ven bastant. Valga’m deu!» De nou l’editor: “Del Quadern Gris només es reben que bones notícies. La gent que ha llegit el llibre en fa grans elogis. És inevitable que fos així doncs és una obra molt bona.”

Alleujat Pla acaba l’hivern dels dubtes, real i imaginari el 28 maig: «Aquesta és la primera nit de l’any que he dormit sense edredó. Carta de Vergés: sembla que el llibre va bé.» I escriu per l’ordinari: “Les notícies que em dones del Quadern Gris són excel.lents.” A finals de maig: «La cosa sembla que va tirant.» A finals d’agost tornen però els dubtes hamletians: «M’expliquen l’entusiasme pel Quadern Gris. Sembla que el llibre va bé. Vergés no em diu res. És estranyíssim. Rosa m’explica els elogis que sentí del Quadern Gris. Tot plegat és curiosíssim…»

Els anti-Pla han quedat desmarcats: «Carta de Vergés -molt notable- la crítica del llibre fracassada.» Al contrari la crítica, al cap de cinc mesos (!) de sortir el llibre amb el seu èxit espectacular, es bolca sobre Pla: «Ve Vergés que em porta un article de La Vanguardia (Perucho), del Brusi (Faulí), de Destino sobre els llibres. Elogis ditiràmbics, però potser poc manifestats -vull dir explicats.» Pla fa la seva pròpia crítica literària: «El primer llibre l’ha llegit íntegrament molt poca gent, però resulta -no es pot negar- que els ha agradat. Deixem ara apart el problema de saber per què els ha agradat. Gairebé tot el que m’ha dit la gent del llibre -dit o escrit- fa rebentar de riure. Encara no he trobat ningú que s’hagi fet càrrec que el llibre és inusual (en aquest país). El defensen per raons purament banals, perquè és distret, o irònic o té amenitat. Però tot això en un escriptor corrent a tot arreu s’ha de pressuposar, s’ha de donar per entès. Hi ha alguna cosa més? El que hi ha -si és que hi ha algú capaç de veure-ho, crític o lector corrent- no ho dirà mai perquè s’han considerat vexats. En aquest país la gent tolera la mediocritat. No passa d’aquí. Fa tants anys que escric, he escrit tantes collonades, em coneix tanta gent i sobretot el llibre està tan meravellosament imprès que la gent el voldrà tenir i el comprarà. Hi ha tres classes de crítics dins de la total corrupció de l’actual societat. Els envejosos. Els específicament corromputs, o sigui els que han perdut la ingenuitat i necessiten diners. A més aquí hi ha els crítics medievalistes, molt corrents en el català. Què vols fer davant de tot aquest món? Deixar-ho córrer. Només crec en la propaganda de paraula. De manera que en aquest país on no hi ha res hi ha d’haver crítica literària?»

L’últim apunt del diari de 1966: «Aquest any que s’acaba ha estat curiós: hem publicat els tres primers volums de les O.C. La solitud ha augmentat considerablement.» Quan començaren a parlar dos anys abans del llibre, Pla li deia al meu pare: “Tu ets molt optimista, jo no tant.” Publicat El Quadern Gris, el meu pare es reafirmava: “Jo sóc optimista.”

1 July 2015 - Posted by | Culture/Cultura

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: